Les fulles enyoren les branques, i tan bon punt veuen els arbres des de l'aigua voldrien tornar. Potser. Però hi ha una eternitat de reciclamenta, fermentacions, divagacions i descomposicions. Les energies i les molècules marxen tot dansant per la biosfera. Potser. L'any que ve o quan hagin passat patarrallons de boscos, cataclismes, glaciacions i convulsions magmàtiques. Qui sap si la pols de les estrelles fa memòria i també enyora aquell arbre. Pot ser.